Finestres

Ahir a la nit, mentre intentava adormir-me, em va venir al cap la finestra de l'habitació d'Encamp. Vaig trobar a faltar la distància que hi havia fins al llit, però sobretot trobava a faltar la claror que entrava per les escletxes de la persiana des de la farola que hi havia a la vorera del davant, al mur del prat de la Júlia que es glaçava cada hivern. Vaig recordar també la claror que entrava durant el dia, tan diferent a la claror que entra ara, per la finestra de Barcelona, a través del pati de llums. Però sobretot vaig trobar a faltar la fresqueta que entrava quan el Juanjo em deixava obrir la finestra i que provocava que m'abrigués fins sobre la barbeta amb el cobrellit. Ara amb prou feines si em tapo fins la cintura amb el llençol. I per descomptat la finestra està sempre oberta.
Imagino que és una manera una mica rara de repassar les diferències entre la meva vida a Andorra i la meva vida a Barcelona... o potser només un moment de melanconia devant la desesperació de l'insomni que s'apodera de mi. Sobretot durant els dies en que vaig més cansada i he dormit menys.
Deu ser de les poquetes coses que trobo a faltar...