Sant Jordi

Avui recordava els meus Sant Jordis.

A l'escola...
Quan Sant Jordi tenia un mes previ de feina i una tarda de lectura al pati de les pedres. Cada any, cada curs triava una temàtica i escrivia un conte, un còmic, quatre línies, el que fós. Preparavem l'edició, triàvem les tapes de cartolina i les forravem amb "aironfix". I així les nostres publicacions podien ser llegides pels companys de l'escola en una tarda literària total, quan les signatures de llibres no estaven a l'ordre del dia i els autor mediàtics no existien. Aquelles tardes eren fantàstiques: desprenien festa, exclusivitat, diferència. I encara amaguen aquells contes moments irrepetibles: la relectura 20 anys després, d'aquelles paraules que evoquen a tantes i tantes històries en ella mateixa.

Les passejades per la Rambla...
La immersió dins del riu de gent a Barcelona. Buscant, xafardejant, amb ganes de comprar-me tots els llibres. Buscant les roses negres que tan costen de trobar. No sempre ho aconseguia, però si més no, resseguia les parades de flors i m'omplia la vista de pètals i colors.

Sant Jordis tan especials per ser normals. Els dies en que Sant Jordi ha caigut en diumenge els carrers no han esta tan plens. Perquè llavors hauriem de fer festiu un dia que en sí mateix ja ho és?

Sant Jordi ens ofereix l'oportunitat de sortir de la feina com cada dia i fer una cosa diferent. Aquell dia tothom és al carrer. Perquè sí. Perquè la senyora que ven diaris de la cantonada treu la taula i també ven llibres. Perquè la floristeria que fa rams estrambòtics treu una taula al carrer i ven roses soltes, amb l'única ornamentació d'una espiga de blat i un paper de celofan. Perquè abans de pujar a casa decideixes passejar una mica i ni que sigui donant la volta a l'illa et trobes a la veïna del devant passejant amb la seva filla, la veïna de sota que surt a passejar amb el carret i la veïna del costat que torna a casa amb els nens carregada amb una rosa, mentre la Joana va al seu darrera llegint un llibre "jo tota sola, eh, mare!"

Aquesta és la màgia. Aquests són el drac i la rosa.

Tot això és Sant Jordi.

Puntaires

Les Puntaires de la Catalunya Central ja tenen blog.
De fet el tenen en construcció, però aviat el tindrem enllestit!
Hi trobareu fotos, puntes i contactes de les filigranes que aquestes mosses van fent amb els boixets ara cap aquí ara cap allà...
Tot un espectacle de veure, tan en l'elaboració com en el resultat.
I a sobre se la passen de bé...
Feu-hi un cop d'ull aquí!