Com l'all

Aquests dies que consulto el blog amb més assiduitat (bàsicament perquè escric més sovint), m'he adonat que ja hem donat una volta al calendari i ja tornen a ser aquí algunes coses que ja he comentat.
Han tornat a arribar els estudiants! tot i que aquest any se'ls veu poc pel súper: hi ha crisis i es deuen dur el tupper de casa (però ser-hi hi són, que jo els he vistos!!)
I també està a pun el p... punyeteru! piromusical de la Mercè!
Ai! que em repeteixo!!!

I worth it

Quin estiu aquest...
Tantes sensacions!
Gràcies a tots els que l'heu fet possible, als que l'heu fet divertit i amè.
Gràcies a les ajudes rebudes, encara que molts ni us n'hagueu adonat.
La frustració? la perdua.
No m'he merescut ni em mereixo alguns dels tractes rebuts.

Per això he decidit que prescindeixo de segons quines coses i em quedo amb el que m'ha agradat de l'estiu.
Cause I worth it, què collons!

Destriar

Conduir.

Posar la ràdio i no sentir res.

Intentar posar la ment clara. Encefalograma pla.

Milers de pensaments rebotant a la xapa. Soroll estrepitós.

Recorant que un dia vaig utilitzar la memòria per més que quadrar dates de metges i llistes de compra.

Buscant la voluntat de lluitar contra la rutina que ens espera.

Anyorant a la gent de lluny. Anyorant a la gent d'aprop.

Anyorant les coses que encara no han acabat. Anyorant les que ni tan sols ha començat. Anyoran les que ni tan sols començaran mai. I les que no tornaran.

Principis i finals. I grans buits entremig. i petits moments de plena felicitat que hi són barrejats.

Milers de pensaments.

I de crits.

No plou. Però ho sembla perquè l'aigua que s'acumula a l'ànima.

Parar.

Descarregar.

I adonar-se de les coses petites que corren i que valen tant la pena.

Moments. Instants. Detalls.

Importen. I tant!

Quina sort poder guardar-los. Poder-los destriar i mantenir només aquells que realment valen la pena.

Costa

Costava tant apropar-se...
Costava un nus a l'estòmac.
Costava rebaixar-se fins a límits que no es sospitaven.
Era difícil.
Eren aprop, però costava tant...
Perquè eren tan lluny!
Circumstàncies estranyes que es feien difícils de salvar.
Supervivents.
Cadascú de la seva causa.
I causes tan diferents.
A anys llum.
Insalvables.

Potser el temps.
Sempre el temps té la resposta.

Però no sempre passa prou depressa.

I could leave Minnesota

L'aigua pren el verd de les herbes. Com dels arbres que l'envolten. Al fons, el gris de les muntanyes envoltades de calitxa dónen pas al blanc del cel, que es va tornant negre, anunciant tempesta. Això és el que veig de la finsestra estant.
I could leave Minnesota.
Face all I have to face and leave Minnesota.
As the cat walks the sky turns grey. Darker.
Inversament proporcional al cap. It gets lighter. Not at a constant speed. But one day I'll reach the light at one time.
One day the blanket will disappear. We'll pass the courtain and the light on the stage will not blind us anymore.
"No ho deixis escapar, nena!" em deien.
La reacció va funcionar.
I could leave Minnesota if that would mean to do it with you.
I don't think, thoug, you'd do it with me.
So perhaps, one day, I'll have the stomach to leave Minnesota on my own.
Meanwhle I'll stay. In a little world made from little moments, filling all those huge spaces that will appear in the moment all the things we shared will blow with the wind.
Damn!!

Cristina

Em faig un porro amb un gos per aquí...
I tinc pedres a les sabates!
Quin estrès!

I en Jordi lia.
Que maca és la Cris!

Energia

Càndida i fluorescent.
Tan esplendorosa i tan plena.
Blanca i tan enlluernadora.
Els cràters li dibuixen la cara inexpressiva.
Però amb tant poder.
Mou mars i altera caràcters.
Influeix en cada un de nosaltres encara que ens costi o no ho volguem reconeixer.
És tan oderosa la lluna!
La coliflor, lalluna, la muntanya.
3 cares amb la mateixa energia.

Boli

Aquest ha estat un estiu diferent.

Lluny del que segurament hauria d'haver sigut, del que s'esperava de mi i del que esperava jo d'ell.

Ha servit per tornar a agafar bolis i paperots i "vomitar" textos. Curts, dolents, però viscerals com feia dies que no eren.

Aquí en passo uns quants...