Avui fa un any que l'avi va marxar. I el trobo a faltar.
A mesura que han passat els mesos he après moltes coses d'ell que abans no sabia, i tot i que els seus últims temps els tinc molt presents, he aconseguit recordar amb molta claredat l'avi, el Peret, el de sempre, sense més problema de memòria que ser despistadet.
Avui li he dut un setembre. Una floreta semblant a la margarita però de color groc que creix als marges dels prats de Cerdanya al setembre. M'ha semblat un bon present. A falta d'un rovellonet...
Que divertides deuen ser les partides de dòmino amb el Genís i el Joaquín, oi? Dóna records també al Lluïset i a la Lluïseta quan passin a la vora festejant agafadets de la mà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada