Ja acabavem amb la campanya electoral i ho ha fet de la pitjor manera possible.
De manera mesquina, egoista, cobarda i incomprensible: de bracet, un altre cop, del terrorisme.
Aquest migdia, a dos quarts de dues, mala hora, i mentre la Miren, la meva companya de feina, vasca, es posava la jaqueta per marxar cap a casa, deiem que era una sort que no s'hagués repetit cap episodi semblant al del 2004 durant la campanya electoral.
Fa quatre anys el terrorisme ens va saccejar amb la trucada bestial a la porta d'Atotcha. Estruncant vides. Estruncant una societat que es preparava per votar.
Avui, l'ombra allargada que no acaba mai de desapareixer de les nostres vides torna i ens estrunca l'existència, un altre cop.
Perquè? Quina és la finalitat? Quina raó hi deu haver? Quina deu ser la gràcia?
Perquè uns i altres s'entesten a fer-nos caure en la por?
Responguem aquest diumenge a la barbarie amb el nostre vot lliure i serè.
07 de març 2008
03 de març 2008
Eleccions Generals 2008
Estem en plena campanya electoral. Tot i que per les actuacions i declaracions i demés guerrilles dels polítics sembla que fa una eternitat que ens demanen el vot. Acaben per aburrir. Em sembla que al final, el millor de la política serà que els de Polònia ens en puguin fer la paròdia. Que trist!
Però bé, aquests dies m'he entretingut a mirar-me les propagandes i els pesquins que em vaig trobant pel carrer. I n'he tret uns quants comentaris. Aquí van:
(Com que no sé com va, passaré d'aquella regla que marca que cada partit ha de tenir un temps estipulat segons la representació parlamentaria. Passo del tema aquest, jo que puc...!)
- La primera cosa que em treu de pollaguera és la rapidesa amb que empasquinen els carrers. Deuen llogar una pila de penya per penjar totes les banderoles a les 12 de la nit. Ara: perquè he de continuar veient les seves cares durant la jornada de reflexió? i el més greu: perquè la propaganda segueix allà fins a un mes després de passades les eleccions? M'empipa, què voleu...
- Un repasset a les campanyes gràfiques...
- PP: Trobo que el fotògraf no li té gaire estima a en Rajoy... deu ser de la branca d'en Gallardón... guenyo, cabells que semblen tractats amb "farmatint" en comparació amb la barba, que apareix més canosa del normal. Tan ell com la Nadal apareixen amb una espècie d'àura al darrera: entre el coloret blau-cel i l'àura semblen talment sortits d'un retaule religiós cutre. Aquesta campanya resulta ser la més rígida, la més clàssica: potser la imatge que molts tenim d'aquest partit?
- CiU: Per què en Duran té les mans a la cara en les dues imatges promocionals? I perquè en la campanya per telèvisió el fan parlar amb un llenguatge que no és el seu quan s'adreça als joves? el fa semblar insegur, i sembla que ni ell mateix es cregui el que està dient. S'utilitza el color per fer un objecte símbol d'una campanya: les ulleres vermelles. Amb Trias va ser la poma. Ara toquen unes ulleres.
- ERC: Esquerra segueix amb els seus color corporatius i varia poc el grafisme en referència a altres campanyes. Cohesió. Ara bé: calia fer el muntatge fotogràfic com si fós un fotomatón? Ens ensenyen dues parts de Ridao que tenen poc, o gens, interès: la incipient calvície i el nus de la corbata. Potser no calia.
- ICV-EU: Aquesta és la campanya dels partits majoritaris que més m'agrada. Hi ha diverses imatges, totes elles ben diferenciades, i hi ha diferents missatges: diversitat. Això està bé. El grafisme és diferent, amb cromatismes molt marcats. És realment una campanya grpafica poc usual.
- PSC-PSOE: la campanya de la por. El missatge, al meu entendré, és poc encertat. Per evitar que torni a governar el PP, aquell a qui semblen anomenar "papus", anem a votar, votem contra el monstre. Em sap greu, perquè ells mateixos es col·loquen a l'alçada del PP: a la del betum. Per altra banda, la campanya de la por està ben tractada, tan per ràdio, com per telèvisió com a les valles publicitàries, amb aquella imatge que recorda a Reservoir Dogs. Mestre Tarantino, t'han parodiat per fer política, is that fair?
No crec que la por hagi de guiar el nostre vot. Votar a un majoritari perquè no surti el que no vull no significa que les meves idees es representin tal i com cal. Cal votar segons cada parer. Però cal votar: a un patrit, en blanc, de forma nul·la, però cal expressar a les urnes que hi som.
Ara, el dia que sí que votarem a gust serà quan hagim d'escollir el president de la nostra nacióque no visqui a la Moncloa sinó al Palau de la Generalitat.
Però bé, aquests dies m'he entretingut a mirar-me les propagandes i els pesquins que em vaig trobant pel carrer. I n'he tret uns quants comentaris. Aquí van:
(Com que no sé com va, passaré d'aquella regla que marca que cada partit ha de tenir un temps estipulat segons la representació parlamentaria. Passo del tema aquest, jo que puc...!)
- La primera cosa que em treu de pollaguera és la rapidesa amb que empasquinen els carrers. Deuen llogar una pila de penya per penjar totes les banderoles a les 12 de la nit. Ara: perquè he de continuar veient les seves cares durant la jornada de reflexió? i el més greu: perquè la propaganda segueix allà fins a un mes després de passades les eleccions? M'empipa, què voleu...
- Un repasset a les campanyes gràfiques...
- PP: Trobo que el fotògraf no li té gaire estima a en Rajoy... deu ser de la branca d'en Gallardón... guenyo, cabells que semblen tractats amb "farmatint" en comparació amb la barba, que apareix més canosa del normal. Tan ell com la Nadal apareixen amb una espècie d'àura al darrera: entre el coloret blau-cel i l'àura semblen talment sortits d'un retaule religiós cutre. Aquesta campanya resulta ser la més rígida, la més clàssica: potser la imatge que molts tenim d'aquest partit?
- CiU: Per què en Duran té les mans a la cara en les dues imatges promocionals? I perquè en la campanya per telèvisió el fan parlar amb un llenguatge que no és el seu quan s'adreça als joves? el fa semblar insegur, i sembla que ni ell mateix es cregui el que està dient. S'utilitza el color per fer un objecte símbol d'una campanya: les ulleres vermelles. Amb Trias va ser la poma. Ara toquen unes ulleres.
- ERC: Esquerra segueix amb els seus color corporatius i varia poc el grafisme en referència a altres campanyes. Cohesió. Ara bé: calia fer el muntatge fotogràfic com si fós un fotomatón? Ens ensenyen dues parts de Ridao que tenen poc, o gens, interès: la incipient calvície i el nus de la corbata. Potser no calia.
- ICV-EU: Aquesta és la campanya dels partits majoritaris que més m'agrada. Hi ha diverses imatges, totes elles ben diferenciades, i hi ha diferents missatges: diversitat. Això està bé. El grafisme és diferent, amb cromatismes molt marcats. És realment una campanya grpafica poc usual.
- PSC-PSOE: la campanya de la por. El missatge, al meu entendré, és poc encertat. Per evitar que torni a governar el PP, aquell a qui semblen anomenar "papus", anem a votar, votem contra el monstre. Em sap greu, perquè ells mateixos es col·loquen a l'alçada del PP: a la del betum. Per altra banda, la campanya de la por està ben tractada, tan per ràdio, com per telèvisió com a les valles publicitàries, amb aquella imatge que recorda a Reservoir Dogs. Mestre Tarantino, t'han parodiat per fer política, is that fair?
No crec que la por hagi de guiar el nostre vot. Votar a un majoritari perquè no surti el que no vull no significa que les meves idees es representin tal i com cal. Cal votar segons cada parer. Però cal votar: a un patrit, en blanc, de forma nul·la, però cal expressar a les urnes que hi som.
Ara, el dia que sí que votarem a gust serà quan hagim d'escollir el president de la nostra nacióque no visqui a la Moncloa sinó al Palau de la Generalitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
