21 de maig 2008

www.emepetreses.com



Emepetreses és la nova aventura d'en Juanjo.

Emepetreses és el seu retrobament amb la ràdio, però en la seva vessant més digital.

Emepetreses són mp3 de qualitat, fets per gent de ràdio, de durada curta i amb temes interessants.

Emepetreses és perquè ara la radio també s'escolta d'altres maneres que enganxats a un transistor.

Emepetreses són en Juanjo i en Manolo. I la Belén, i l'Òscar, i en Ricard i en Ramirez i en Nacho...
Passeu-hi una estona, remeneu i escolteu les seves propostes. Ho passareu bé.

Des d'aquí, nois, molta sort i molta feina!

Els trobareu a http://www.emepetreses.com/

Arracades III

Més o menys per aquestes dates però fa 5 anys enrera, durant un seminari sobre tatuatge (l'art sobre el cos humà) em vaig posar un pírcing a la llengua.

La gran majoria de la gent ni tan sols s'adona que portes pírcing.

Ahir vam anar al pediatre.

La Sol, la pediatra, sí que s'en va adonar.

I em va explicar moltes coses que no t'explica mai ningú. El resum podria ser que si està bé saber que fumar no és bo, també és bo saber que això tampoc ho és.

Quan vam entrar a l'ascensor vaig donar la Lola a en Juanjo mentre jo em descordava la boleta que atrapava la meva arrecada més personal.

La trobo a faltar.

No és enyor, sino que en ocasions em sembla que l'hauria de notar i senzillament no hi és.

No m'el tornaré a posar. No tenia cap nom. Ni significava res massa especial, com en ocasions he sentit que signifiquen tot tipus d'arracada.

Només he pensat que ho podia escriure.

I que a més, la mare estarà contenta.

15 de maig 2008

En Risto Mejide

A mi m'agrada aquest tio.

M'agrada pensar que hi ha algú que diu les coses tal i com les pensa.
Senzillament diu les coses que tothom voldria dir però que tothom s'espera a dir quan no hi ha més que un petit comitè de confiança.

Hi ha articles del seu llibre, El pensamiento negativo. Acierta mal i pensarás, que conviden a la reflexió, a l'excavació d'aquelles teves veritats tan ben amagadetes en algun racó per no haver d'acceptar les teves realitats incòmodes.

S'ha de saber extreure la part positiva de les paraules amargues que de vegades etziva. Deu ser un dur exercici rebre un comentari d'aquest tipus. Dur però a l'hora bo, per allò de fer de les crítiques, crítiques constructives. Aconseguir-ho significaria, a més a més, tenir l'auto-estima en un nivell més que òptim.

El que no em quadra amb algunes de les perletes que ens regala al llibre, és aquest semblant a "esglèsia de la Ristologia" que sembla que s'ha instaurat per tot arreu, ni el narcisime amb que està tractada la web.

Potser el producte ha superat al mateix producte. Potser és pasta. O potser és senzillament estratègia disfressada de passotisme.

10 de maig 2008

Avui plou. I ploro.

I només són les 10 del matí.
A vegades la vida és tan injusta.
Et posa trabes i barreres.
I les posa sense avisar. I perquè sí. Pels capricis de ves a saber què.
Quina merda.

I jo, com altres vegades he quedat a l'altura del betum.

Perdona Anna. Estic blanca. I no em puc disculpar, perquè una altra vegada no he estat amb tu. T'estimo molt!