Em faltes...

Ahir va fer un any que s'em va capgirar el món.
Ahir va fer un any del dia més trist de la meva existència. Del dia més contradictòri. Del dia que vaig aprendre tantes coses de tanta gent. De tu. Sobre tu.
Del dia que vaig aprendre que no sóc només jo que t'estimo amb bogeria. Que hi ha tanta i tanta gent a qui has fet bé, a qui has ensenyat coses, i no només fent de professora.
Contradictori, perquè sent un dia tant trist em vaig sentir tan reconfortada, acompanyada, rebent part de l'estima d'aquells que tan t'estimen.
Ens l'has feta ben grossa. Ha passat un any llarg, fred, amb moltes preguntes, amb poques respostes, amb moltes frustracions, amb emocions desconegudes, amb tan d'enyor!
Amb tantes coses per explicar-te, amb tants dubtes per consultar-te, amb plors somorts, amb crits d'impotència. Sense rumb ni mapa ni gps...
Buit.
Em faltes.
Tant!
https://www.youtube.com/watch?v=n6j4TGqVl5g