Petit

Demà tornarà a sortir el sol. però no entenc perquè se m'ha tornat a apagar la lluna...
Un altre cop fosc. I de nit.
Amb la sensació d'estar sol. Cridant. Sense que ningú em senti i m'estiri el braç. Per què? si jo ho faria!
Però jo no sóc la resta.
Sol.
Mastegar i empassar. Fàcil indigestió.
Buscant el lloc on tornar-me petit un altre cop i deixar de jugar a ser gegants.
Potser tots venim d'allà.
Però no ens trobem.
Potser només hi vaig jo.

La canción de las plantas

A vegades tinc por...
A vegades no sé ni perquè escric...
Però aquest cop t'ha tocat...
No m'ho tinguis en compte, d'acord? ja t'he dit que de vegades penso. I potser en coses que no em toquen o que no em convenen o que no sé si tindré la capacitat d'oblidar. Per sort o per desgràcia això de la memòria no és el meu fort...
Sí tinc, però, una virtut (o un defecte) i és que guardo coses que d'altra gent llançaria. Mails escrits però mai enviats datats de la llum del 99. Acabats de tornar de Montserrat suposo... La muntanya pren un altre sentit avui que recordo...
Pay no attention to me... estic cansada i una mica tocada... i estic tonta... ja ho saps.., vegetar pá los restos...