Cartes al director

Desde fa molts anys que sóc lectora de diaris.
A casa sempre han llegit el diari, i, com diu l'anunci pel foment a la lectura, l'hàbit dels meus pares ha quallat tan en els meus germans com en mi. I actualment, amb els diaris a la xarxa puc gaudir, sempre i quan disposi de temps, de la lectura de no només un diari sino dels que vulgui.
Una de les seccions que acostumo a llegir sempre són les cartes al director, perquè em semblen que són un bon lloc on analitzar no només les opinions sino també les inquietuds dels lectors/citadans del país, i no només en qüestions d'actualitat sino en aspectes personals que poden ser desconeguts pel gran públic. D'aquesta manera em sembla que es pot extreure la salubritat de la societat.
I pel que sembla, no sé si és degut a les vacances o al cansament general de tot, que les cartes que arriben a les bústies dels diaris són surrealistes. El país deu anar molt bé, perquè sino no entenc com la gent es pot arribar a queixar de les coses que es queixa (ni com és que els diaris les publiquen!).
La gent deu tenir molts pocs mals de cap si la seva motivació per escriure una carta al diari són coses tan inversemblants com: les pantalles contra la contaminació acústica de la Gran Via de barcelona són un perill perquè poden causar accidents perquè són de colors (comorrr?? la gent busca excuses per cada cosa...!); o bé: la gent no sap el que és bo perquè van de vacances tots al matiex lloc i durant el mateix període de temps, en canvi els dels pobles costaners en sabem més i anem de vacances passat l'estiu (qui el pica primer a aquest??)

O el món va molt bé o jo m'he perdut algun capítol de la història...