Més o menys per aquestes dates però fa 5 anys enrera, durant un seminari sobre tatuatge (l'art sobre el cos humà) em vaig posar un pírcing a la llengua.
La gran majoria de la gent ni tan sols s'adona que portes pírcing.
Ahir vam anar al pediatre.
La Sol, la pediatra, sí que s'en va adonar.
I em va explicar moltes coses que no t'explica mai ningú. El resum podria ser que si està bé saber que fumar no és bo, també és bo saber que això tampoc ho és.
Quan vam entrar a l'ascensor vaig donar la Lola a en Juanjo mentre jo em descordava la boleta que atrapava la meva arrecada més personal.
La trobo a faltar.
No és enyor, sino que en ocasions em sembla que l'hauria de notar i senzillament no hi és.
No m'el tornaré a posar. No tenia cap nom. Ni significava res massa especial, com en ocasions he sentit que signifiquen tot tipus d'arracada.
Només he pensat que ho podia escriure.
I que a més, la mare estarà contenta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada