I només són les 10 del matí.
A vegades la vida és tan injusta.
Et posa trabes i barreres.
I les posa sense avisar. I perquè sí. Pels capricis de ves a saber què.
Quina merda.
I jo, com altres vegades he quedat a l'altura del betum.
Perdona Anna. Estic blanca. I no em puc disculpar, perquè una altra vegada no he estat amb tu. T'estimo molt!
10 maig 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari