15 de maig 2008

En Risto Mejide

A mi m'agrada aquest tio.

M'agrada pensar que hi ha algú que diu les coses tal i com les pensa.
Senzillament diu les coses que tothom voldria dir però que tothom s'espera a dir quan no hi ha més que un petit comitè de confiança.

Hi ha articles del seu llibre, El pensamiento negativo. Acierta mal i pensarás, que conviden a la reflexió, a l'excavació d'aquelles teves veritats tan ben amagadetes en algun racó per no haver d'acceptar les teves realitats incòmodes.

S'ha de saber extreure la part positiva de les paraules amargues que de vegades etziva. Deu ser un dur exercici rebre un comentari d'aquest tipus. Dur però a l'hora bo, per allò de fer de les crítiques, crítiques constructives. Aconseguir-ho significaria, a més a més, tenir l'auto-estima en un nivell més que òptim.

El que no em quadra amb algunes de les perletes que ens regala al llibre, és aquest semblant a "esglèsia de la Ristologia" que sembla que s'ha instaurat per tot arreu, ni el narcisime amb que està tractada la web.

Potser el producte ha superat al mateix producte. Potser és pasta. O potser és senzillament estratègia disfressada de passotisme.