Anades i vingudes

Ahir vaig fer anys.

En aglunes de les felicitacions que vaig rebre, els meus interlocutors van fer esment del temps que fa que ens coneixem. I em van fer pensar amb les persones que van passant per la vida d'una: alguns s'en van, altres es queden i d'altres van anant i venint.

Que en David faci 21 (21!!) que corre per casa em va fer reflexionar: el títol de postís no li escau. Gens!! N'hi haurem de buscar un altre, perquè no s'el mereix...

O l'Anna, que ja en fa 15 d'aquell principi de curs al Camps i Fabrés en que va arribar tard i no li va quedar més remei que seure al costat de la noia nova (o sigui jo). Quantes coses que han passat des de llavors, déu!!

O la Montse de Sant Andreu! ja en fa... 13!! d'aquella trobada en un banc dels jardins de la Salle, emulant la pel·lícula de Forest Gump. Vam estar poc temps veient-nos diàriament, però mai hem deixat d'estar en contacte...

Gent que marxa per vés a saber què després de quatre dies però deixen empremta per a molts anys.

Gent que marxa després d'anys i panys i potser no en deixen tanta.

Gent que els has de deixar marxar perquè malgrat que els voldries sempre al costat no poden quedar-se.

I amb totes aquestes anades i vingudes, cares noves i habituals anem teixint la nostra història.

Anem afegint anys a la nostra biografia particular acompanyats pels de sempre i per alguns de nous.

Sense parar mai d'aprendre i de créixer.