Demà tornarà a sortir el sol. però no entenc perquè se m'ha tornat a apagar la lluna...
Un altre cop fosc. I de nit.
Amb la sensació d'estar sol. Cridant. Sense que ningú em senti i m'estiri el braç. Per què? si jo ho faria!
Però jo no sóc la resta.
Sol.
Mastegar i empassar. Fàcil indigestió.
Buscant el lloc on tornar-me petit un altre cop i deixar de jugar a ser gegants.
Potser tots venim d'allà.
Però no ens trobem.
Potser només hi vaig jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Acabo de tornar d'alla on es pot ser petit... i no t'hi he trobat...
m'agrada pensar que no hi eres... i que la lluna plena de maig segueix fent el seu efecte...
Publica un comentari a l'entrada