07 de març 2008

Y ETA METIÓ LAS NARICES

Ja acabavem amb la campanya electoral i ho ha fet de la pitjor manera possible.
De manera mesquina, egoista, cobarda i incomprensible: de bracet, un altre cop, del terrorisme.
Aquest migdia, a dos quarts de dues, mala hora, i mentre la Miren, la meva companya de feina, vasca, es posava la jaqueta per marxar cap a casa, deiem que era una sort que no s'hagués repetit cap episodi semblant al del 2004 durant la campanya electoral.
Fa quatre anys el terrorisme ens va saccejar amb la trucada bestial a la porta d'Atotcha. Estruncant vides. Estruncant una societat que es preparava per votar.
Avui, l'ombra allargada que no acaba mai de desapareixer de les nostres vides torna i ens estrunca l'existència, un altre cop.
Perquè? Quina és la finalitat? Quina raó hi deu haver? Quina deu ser la gràcia?
Perquè uns i altres s'entesten a fer-nos caure en la por?

Responguem aquest diumenge a la barbarie amb el nostre vot lliure i serè.