Aquest ha estat un hivern llarg a Barcelona. En quant a temperatura vull dir. I a Barcelona, perquè malgrat no m'agrada el centralisme imperatiu que hi ha en aquest país, és a Barcelona on visc i on he viscut aquest llaaaaaarg hivern.
Ha plogut molt (molt!) i hi ha hagut molts dies grisos (molts!). I fins i tot hi ha hagut neu (uau!)
Qualsevol dia de sol que hagi fet durant l'hivern o primavera la gent hem sortit al carrer, com a llangardaixos, perque ens toqués el sol i ens canviés una mica l'estat d'ànim.
Després d'uns dies de primavera va arribar la caloreta: màniga curta, canvi de jaqueta (o guardada directament a l'armari), rescat ràpid de xancletes per si de cas... i en una setmana: plaf! pluja altre cop!
Apa! torna a recuperar les bambes, a recuperar jaquetes, jerseis i paraigües.
I sembla que ara, altre cop, tornen les temperatures estiuenques (que no primaverals) i ja ens podem tornar a calçar les robes més fresques.
Ahir, que feia solet però també fresca, em fixava amb la gent pel carrer: mànigues curtes, pantalons pirates, xancletes, cames acabades de depilar, jaquetes oblidades a l'armari.
Desafiants.
Mostrant una actitud, involuntària, de repte al clima: va, va! torna a fer ploure si ets valent! mira: jo ja vig amb calça curta i no me la penso treure fins a l'octubre! Atreveix-te a tapar el cel altre cop, que si m'he de mullar em mullo, però estem a maig i no penso agafar cap més jaqueta!
I és que ja teníem raó amb l'Aurora quan l'altre dia deiem que l'entretemps ha desaparegut.
La primavera em penso que ja només és la part d'un eslògan del Corte Inglés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada