18 de setembre 2009

Destriar

Conduir.
Posar la ràdio i no sentir res.
Intentar posar la ment clara. Encefalograma pla.
Milers de pensaments rebotant a la xapa. Soroll estrepitós.
Recorant que un dia vaig utilitzar la memòria per més que quadrar dates de metges i llistes de compra.
Buscant la voluntat de lluitar contra la rutina que ens espera.
Anyorant a la gent de lluny. Anyorant a la gent d'aprop.
Anyorant les coses que encara no han acabat. Anyorant les que ni tan sols ha començat. Anyoran les que ni tan sols començaran mai. I les que no tornaran.
Principis i finals. I grans buits entremig. i petits moments de plena felicitat que hi són barrejats.
Milers de pensaments.
I de crits.
No plou. Però ho sembla perquè l'aigua que s'acumula a l'ànima.
Parar.
Descarregar.
I adonar-se de les coses petites que corren i que valen tant la pena.
Moments. Instants. Detalls.
Importen. I tant!
Quina sort poder guardar-los. Poder-los destriar i mantenir només aquells que realment valen la pena.