Costava tant apropar-se...
Costava un nus a l'estòmac.
Costava rebaixar-se fins a límits que no es sospitaven.
Era difícil.
Eren aprop, però costava tant...
Perquè eren tan lluny!
Circumstàncies estranyes que es feien difícils de salvar.
Supervivents.
Cadascú de la seva causa.
I causes tan diferents.
A anys llum.
Insalvables.
Potser el temps.
Sempre el temps té la resposta.
Però no sempre passa prou depressa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada