Ahir vaig dir "adéu", o millor dit fins aviat, a qui m'ha acompanyat durant 28 anys de la meva vida (o sigui que en tenia 5!! my god!!).
Va ser un adéu esperat, moltes vegades anunciat, però no per això va acabar sent exempt d'unes llagrimetes.
Vaig dir adéu a parets i a records. A moments bons. A moments no tan bons. A moltes alegries i a algunes penes. A moltes esperances passades i a d'altres que no han arribat a passar mai. A moltes nits llargues i a d'altres que s'escurçaven a marxes forçades. A molts amics i a altres que ja no ho són, o que senzillament no van ser mai. A moltes hores de xarrera i a moltes hores de salts. M'ha fet forta i m'ha fet de tendó d'Aquiles a la vegada. M'ha vist créixer (i més coses!)
Estic contenta per les coses viscudes i em sento molt afortunada per haver-les pogut viure.
Estic contenta, però avui no he pogut evitar un petit, petit, petit calfred al llevar-me.
Something different's gonna come!!!
Un plaer i moltes gràcies!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada