Avui fa tres anys que va arribar.
Ja feia uns mesos que anavem plegades a tot arreu, però a partir del dia 21, ja no ens hem desentès l'una de l'altra.
A vegades em dóna la sensació que en sóc plenament dependent. Més que no ella de mi.
Somica i riu. Corre pel parc en busca d'un gronxador i brama si no el pot haver. Però per si de cas, s'afanya a buscar el tobogan, no fos cas que li passés el torn.
Fem tractes, prepara cafès per a tothom i fa petons al Roc a través de la meva panxa mentre diu: ai, el meu germanet!
La Lola és la millor cosa que he fet mai. La millor acció, el millor resultat.
Només espero poder estar cada dia a l'altura del que necessita i fer així el millor dels camins possibles.
